El club gironí aconsegueix
el seu setè títol mundial en la categoria de xous grans. L’actuació No hi ha res impossible va fregar la
perfecció i va superar Itàlia i Argentina que van completar el podi.
Un
any més el CPA Olot va ser el millor en xous. Tot i sortir primers a la pista
van fer una actuació quasi perfecta que va obtenir una puntuació mitjana de 9’7.
En impressió artística fins i tot van aconseguir 9’9 punts per part de quatre
jutges. Durant tota l’estona els patinadors van mantenir una coordinació quasi
perfecta i no es van desconcentrar en cap moment. Com a resultat van obtenir
una actuació sense cap error.
En
la llegenda que es dóna a l’inici de cada actuació es podia llegir: “qui no ha
cregut que podia tocar la lluna? Res és impossible”. Els gironins presentaven
una coreografia que s’iniciava amb una gran lluna platejada i el somni de poder
tocar-la. Els nois van patinar amb uns vestits completament negres però a la
meitat de l’actuació la part superior es va tornar platejada. D’aquesta manera
hi havia un contrast que van aprofitar per formar figures amb els seus cossos –com
estrelles– cap al final. El ball acabava amb l’objectiu complert, poder tocar
la lluna, que estava envoltada d’estels.
![]() |
Final de l’actuació
del CPA Olot
|
Diumenge
al matí l’equip aterrava a l’Aeroport del Prat i va ser rebut per familiars i
amics. Des d’allà es van dirigir al pavelló esportiu d’Olot on va començar una
gran festa per celebrar el títol i després alguns representant de la Federació
Catalana de Patinatge van dedicar unes paraules d’elogi des de l’Ajuntament de
la localitat. No van faltar les paraules d’agraïment del president del club, Joan Fàbrega, i de la capitana Anna Quintana.
Des
del primer cop que va participar al mundial –al 2003– l’Olot només ha faltat el
2008 perquè no es va classificar. Aquest nou títol mundial se suma a una llarga
llista de premis que el CPA Olot ha obtingut ja. Entre ells podem trobar, sense
anar més lluny, sis mundials més dels anys 2004, 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010.
A més compten amb dues plates i un bronze. Tot i això l’any passat l’or també
va anar a parar a mans catalanes, aquest cop, a les del Reus Deportiu que
presentava una emotiva coreografia anomenada Carta Blanca.
A
més de l’or de l’Olot en la categoria de grups xous grans, Fundació Blanes va
aconseguir el bronze en la de grups petits. L’any passat no van poder
participar en el mundial degut a problemes econòmics però aquest han pogut
repetir l’èxit que van ja aconseguir el 2010. La seva coreografia Fes-me riure, que va ser campiona d’Europa,
demostrava un alt nivell tècnic amb altes puntuacions –de fins a 9’9– però tot
i així es va veure superada per Itàlia i Argentina, en primera i segona posició
respectivament.
A
més a més Fundació Vilanova ha aconseguit la quarta posició en la mateixa
modalitat. El club presentava una coreografia anomenada És difícil dir adéu que aconseguia emocionar al ritme de la banda
sonora de la pel·lícula L’impossible i
que va aconseguir una puntuació mitjana de 8’9.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada